Els set dies de la setmana que utilitzem habitualment, diumenge, dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres i dissabte, apareixen en l'ordre habitual al calendari cada setmana. Però qui va decidir aquest ordre en primer lloc?
En realitat, els noms dels dies estan profundament relacionats amb cossos celestes com el sol, la lluna i Mart. A més, el fonament de l'ordre dels dies prové de la sorprenent idea dels antics que "cada hora un cos celeste governa el temps".
L'ordre dels dies pot ser explicat a partir de la idea antiga d'alternar els 7 cossos celestes cada hora. Encara que a primera vista sembli complex, és sorprenentment senzill quan ho considerem amb números.
Comencem mirant els noms dels dies de diumenge a dissabte. Els noms dels dies en japonès corresponen al sol i la lluna, així com als 5 planetes visibles a simple vista.
| Dia | Cos celeste corresponent |
|---|---|
| Diumenge | Sol |
| Dilluns | Lluna |
| Dimarts | Mart |
| Dimecres | Mercuri |
| Dijous | Júpiter |
| Divendres | Venus |
| Saturn |
Així, els set cossos celestes, sol, lluna, Mart, Mercuri, Júpiter, Venus i Saturn, són anomenats "set dies".
Dimarts "dimarts" correspon a Mart, dimecres "dimecres" a Mercuri, dijous "dijous" a Júpiter, divendres "divendres" a Venus i dissabte "dissabte" a Saturn. Mirar els caràcters xinesos ens ajuda a entendre la connexió amb cada planeta.
Tanmateix, els cossos celestes no estan alineats en aquest ordre. Per tant, per què els dies estan ordenats com "sol, lluna, Mart, Mercuri, Júpiter, Venus, Saturn"?
Per comprendre l'ordre dels dies, cal conèixer com els antics veien l'ordre dels cossos celestes i el mecanisme de l'assignació d'hores.
En l'astronomia antiga, la Terra es considerava el centre de l'univers, i s'entenia que els cossos celestes giraven al seu voltant. D'acord amb aquesta idea, ordenar els 7 cossos celestes per distància quedaria així:
Saturn → Júpiter → Mart → Sol → Venus → Mercuri → Lluna
Això no correspon a l'ordre de distància actual conegut per l'astronomia moderna, sinó que és una ordenació basada en la seva visió de l'univers en aquell moment.
En l'astrologia antiga, es creia que un dia es dividia en 24 hores, i cada cos celeste governava successivament en cada hora.
Si el primer cos celeste era Saturn, la següent hora seria governed per Júpiter, després Mart, i així es repetiria l'ordre anterior. Quan es completaven els 7 cossos celestes, es tornava a Saturn.
Per exemple, si ordenéssim les primeres 9 hores, quedaria així:
| Hora | Cos celeste encarregat |
|---|---|
| 1a hora | Saturn |
| 2a hora | Júpiter |
| 3a hora | Mart |
| 4a hora | Sol |
| 5a hora | Venus |
| 6a hora | Mercuri |
| 7a hora | Lluna |
| 8a hora | Saturn |
| 9a hora | Júpiter |
Així, la clau és que els 7 cossos celestes es repeteixen en ordre.
El més important aquí és que un dia té 24 hores.
Si dividim 24 entre 7, resten 3. Això vol dir que en un període de 24 hores, passarem per 3 cicles dels 7 cossos celestes i avançarem 3 posicions més.
Si la primera hora era Saturn, al dia següent, la primera hora serà el sol, que és 3 posicions més enllà de Saturn.
Saturn → Júpiter → Mart → Sol
Així que el dia següent a Saturn serà el dia del sol, és a dir, diumenge.
Si continuem amb els mateixos càlculs, el dia següent a diumenge és dilluns, després dimarts, i finalment, connectem amb l'ordre actual dels dies.
Això demostra que l'ordre dels dies no és arbitrari.
Per tant, per què la setmana té 7 dies?
La durada de 7 dies s'assegura que prové de l'antiga Babilònia. Observacions de les llunes i altres cossos celestes van ser significatives, i el número 7 es va començar a utilitzar com a unitat de mesura del temps. Posteriorment, el sistema de 7 dies i l'assignació de noms dels dies basats en cossos celestes es van estendre arreu del món antic.
No obstant això, la història de la creació de la setmana de 7 dies i la història de l'assignació dels cossos celestes per hores cal tractar-les de manera separada. L'actual sistema de dies és el resultat d'aquestes múltiples corrents històriques que s'han barrejat al llarg del temps.
Es creu que el concepte dels set dies va arribar al Japó durant el període Heian. Segons l'explicació de l'Observatori Nacional, el 'Sukuyoukyou' que es diu que va ser portat per Kobo Daishi, inclou els set dies corresponents al sol, la lluna i les 5 planetes.
En aquell moment, els dies al Japó no s'utilitzaven tant per gestionar horaris de treball o escola com per determinar la bona o mala sort als festivals. A poc a poc, el sistema dels dies va començar a formar-se al Japó a mesura que es van incloure en el calendari.
Posteriorment, durant l'era Meiji, Japó va adoptar el calendari solar de l'Occident. El sistema de considerar diumenge com a dia de descans es va establir durant la mateixa era, cosa que va reforçar el vincle entre els dies i la vida diària.
No només en japonès, sinó que els noms dels dies en anglès també mantenen relacions amb cossos celestes.
| Dia | Anglès | Cos celeste o déu d'origen |
|---|---|---|
| Diumenge | Sunday | Sol (Sun) |
| Dilluns | Monday | Lluna (Moon) |
| Dimarts | Tuesday | Déu Týr de la mitologia nòrdica |
| Dimecres | Wednesday | Relacionat amb el déu Odin de la mitologia nòrdica |
| Dijous | Thursday | Déu Thor de la mitologia nòrdica |
| Divendres | Friday | Relacionat amb una deessa de la mitologia nòrdica |
| Dissabte | Saturday | Saturn (Saturn) |
Sunday i Monday són exemples clars de noms que deriven del sol i la lluna. D'altra banda, a partir de dimarts fins divendres, els cossos celestes de la mitologia romana es van substituir per déus nòrdics o germànics.
Els diferents noms que se'ls atorga als dies en diferents llengües és realment interessant.
Tot i que fem servir els dies de manera habitual, darrere d'aquests hi ha l'astronomia antiga, l'astrologia, la religió i les cultures locals.
Els noms dels dies estan relacionats amb els 7 cossos celestes, i l'assignació d'horaris cada hora ens ajuda a entendre per què tenim l'ordre de sol, lluna, Mart, Mercuri, Júpiter, Venus i Saturn.
Per descomptat, la ciència moderna no considera que els cossos celestes governin el temps. Això és un reflex de com els antics entenien el món i l'univers.
Els 7 dies del calendari també poden semblar diferents si en considerem els seus orígens.